+ audio: myspace.com/alquimiadelsol |
|
|||
| EMBRYO Christian Burchard inicià la seva carrera musical a ritme de blues i vibràfon, tocant en diferents formacions de jazz, com amb el trio de jazz format per Dieter Serfas i el ja desaparegut Mal Waldron - pianista de Billie Holiday en les gires per Europa – i Burchard. Crea finalment Embryo durant l'estiu de 1969. Califica la seva música de "poc comercial i per a persones sense complicacions". Com va dir Miles Davis quan va estar a Barcelona el 1975 i li van preguntar sobre en Christian Burchard & Embryo, "That German hippy group (Embryo) where Mal (Waldron) used to play; They are doing interesting things. You know man? They are creative, good musicians, just playing good shit." |
||||
En els inicis el grup estava format per: Edgar Hofmann al saxo, Lothar Meid al baix, Jimmy Jackson al orgue, Dieter Serfas a la bateria, Ingo Schmidt al saxo i John Kelly a la guitarra. Aquesta formació és la que a l'abril de 1970 va realitzar la primera gravació del grup amb l'àlbum “Opal”, disc imprescindible dins del krautrock, tot i que es poden aconseguir gravacions anteriors .... Embryo es presenta al principi com una formació que experimenta amb noves formes de jazz, rock, blues i soul, i disposada a expandir-se culturalment. |
||||
Banda precursora de la world music, que ha desenvolupat la fusió del jazz i el rock experimentals amb música oriental i africana, estant en la World Music molt abans que existís l'etiqueta. A mitjans dels setanta ja estaven viatjant i fent música hindú, àrab, persa, marroquí, africana... Embryo porta 40 anys a la carretera, 35 vegades al Nord d'Àfrica, i en d'altres ocasions a l'India, Japó, Àfrica sub-Sahariana ... i més. Allà on van s'expresen amb els sons, interaccionant amb músics i mestres de diferents cultures i religions. Són uns centenars les melodies d'Embryo i de cançons tradicionals que venen reinterpretant. I han editat uns trenta àlbums en el transcurs de la seva carrera artística, a més d'infinitat de gravacions en directe que autoediten. |
||||
Músics dels 5 continents han tocat amb Christian Burchard, com Rama Mani, Sainkho Namtchylak, Trilok Gurtu, Karnataka college, Paramashivam Pilai, Jurji Parmenov, Alexander Alexandrov "Sasha", Xizhi Nie … i també Manuel Molina i Chano Dominguez. Resulta difícil trobar un altre grup tan "multicultural" com Embryo en tota Alemanya, per no dir a tota Europa. I durant les gires d'Embryo per Catalunya, alguns dels músics que hem pogut veure amb Christian Burchard són Chris Karrer, Lothar Stahl, Jens Pollheide, Dieter Serfas, Karsten Hochapfel i Nick McCarthy entre d'altres... Dins de l'amplia família d'Embryo, alguns dels músics desenvolupen projectes paral·lels com Maqam, Mik Quantius, Chris Karrer, Dieter Serfas, Amon Düul II, Roman Bunka, Transorient Orchestra, Nefes in Motion, The No-Neck Blues Band, Stahlband, Express Brass Band, Poets of Rythm … i un llarg etcètera. Així, pel grup han passat molts músics, cosa que lluny de perjudicar a la banda, l'ha enriquit, perquè cada músic ha aportat el seu estil i ha desenvolupat una nova faceta d'Embryo. |
||||
70's. Al maig de 1972 la banda va ser convidada per l'Institut Goethe a realitzar un tour de 4 setmanes pel nord d'Àfrica i per Portugal. Al començament no els deixaven actuar en motiu de les seves melenes y les autoritats els van recomanar que anessin a la perruqueria. Amb això, el grup va trucar al consulat des d'on els hi van donar via lliure pel seu debut. Finalment, en Burchard i els altres components es van presentar davant el públic com sempre. L'experiència segons Burchard "va ser com estar en un altre planeta, vam sentir que allà domina un altre sistema harmònic i la música es compon amb altres ritmes". Durant el 73, editen l'àlbum “We Keep On”, on Embryo actua per primera vegada amb el saxofonista Charlie Mariano i el guitarrista Roman Bunka. Al setembre de 1978, els músics junt amb les seves famílies, van empendre una nova aventura, vuit mesos de tour en terres asiàtiques que van ser, sens dubte, una experiència decisiva pel grup. De tornada d'Afganistan van ser detinguts per una guerilla armada a Teheran (Iràn). Tret d'aquesta tensa situació el grup valora l'experiència del viatge de forma positiva, ja que els hi va servir per gravar el doble lp “Embryo's Reise” i la película “Vagabundenkarawane”, emesa per primera vegada al gener de 1981. |
||||
80's. Des dels seus inicis, uns 500 músics i col·laboradors han fet possible tirar endavant el grup, encara que és inevitable algún desacord de tant en tant. Mostra d'això és la separació d'una part d'Embryo a la tardor de 1980, quan Friedemann Josch (flauta), Uve Müllrich (baix) i Michi Wehmeyer (teclats) passen a dir-se Embryo's Dissidenten i posteriorment, Dissidenten, donant-se a més a més un canvi més comercial en l'estil de música, consistent en una mescla d'estils, entre funk americà, ritme europeu i veus nordafricanes. Després d'aquesta escisió, Christian Burchard continua girant amb Embryo, baixa fins al centre d'Àfrica, freqüenta Marroc i grava sessions amb Mal Waldron & Rama Mani, entre els més destacats. |
||||
90's. En l'època dels 90 Burchard i Embryo segueixen buscant noves formes, fresques inspiracions i cultures que puguin aportar nous elements a la seva música. La formació compta aleshores amb Dieter Serfas (bateria), Chris Karrer (oud, guitarra, violí), Christian Burchard (vibràfon, santour, teclats i percussió), i Chuck Henderson (saxo soprano). Els tres primers ja havien tocat junts cap a finals dels 60's: la fundació d'Amon Duul 0, grup de música precedent de la comuna Amon Düül, es dividí temps després en Amon Düül comuna artística-activista i Amon Düül II grup de música. Chris Karrer va ser dels músics que va convertir Amon Duul en Amon Duul II, però encara se'l pot veure en alguna gira d'Embryo. Quan Chris Karrer va deixar el grup per tornar a Amon Düül II, va entrar a formar part d'Embryo Lothar Stahl (percussió, marimba), ex-Checkpoint Charlie. |
||||
Ètnic-pioners. Embryo no és només una banda, és un referent dins el món de la música, un projecte continu des de fa quatre dècades. La essència o nucli del grup és en Christian Burchard, qui m'atreviria a dir que és el millor vibrafonista des de Lionel Hampton. El diari alemany Süddeutsche Zeitung va escriure al desembre de 1995: "El concert de la seva vida va tenir lloc a Munich, on van demostrar ser ètnic-pioners en la seva música i va ressaltar especialment el muntatge del conjunt. Embryo es desenvolupa en el món musical com una banda que conecta diferents pobles i cultures." Durant anys el grup ha col·laborat amb músics xinesos, sobre tot amb Xizhi Nie, gran virtuós del violí xinès i del sheng. Amb ell, el grup ha viatjat a Grècia i Turquia, i han enregistrat dos discs: “Ni Hau” ('96) i “Istanbul - Casablanca” ('98/'99). |
||||
Actualment, el grup és una formació oberta, amb Christian Burchard (vibràfon, marimba, santour), Marja Burchard (teclats, marimba, drums), Mik Quantius (veu), Dieter Serfas (talking drums) , Lothar Stahl (drums, marimba ¼ tune) i Jens Pollheide (flauta, baix, ney) com a nucli del grup i diversos artistes convidats, com Marty Cook i Xizhi Nie, entre molts d'altres... |
||||
MÚSICA Article d'Albert Balanzà per el diari AVUI, 16 d'Agost 2004
|
||||
