Enric Hernàez ha trobat en els poemes d’en David Castillo (Barcelona 1961) la  tornada a casa, la immersió en el món dels records on s’ajunten paisatges comuns (molts d’ells desapareguts) i una actitud aparentment individual però compartida, com es comparteixen intimitats suposadament secretes quan els personatges es veuen submergits en un conjunt de fets històrics, polítics i socials comuns.
    L’amistat i complicitat que ha anat creixent entre el poeta i el compositor han fet ressorgir poemes amagats (molts d’ells encara no publicats), cançons escrites en comú, adaptacions de Dylan i també poemes triats per l’Enric del magnífic i sorprenentment ampli poemari d’en David Castillo.
    També ha inclòs un preciós poema de Núria Martínez Vernís (Self Portrait).
    Per a aquest disc Enric Hernàez s’ha envoltat de  formidables músics que comparteixen l’emoció dels autors vers a vers i nota a nota: Victor Hugo “Chiche” amb la seva guitarra elèctrica, el baix de Jordi “Cobre”, les percussions i la veu de Marga Bufí, la bateria i les percussions de Fede Marçà i ha contat amb la col.laboració de la veu de Mercè Serramalera, la guitarra de Luigi Cabanach, el baix de Guille Pérez i la bateria de Jordi Vilella. Són el decorat magnífic on l'Enric (veu, guitarres elèctriques i acústiques, baix i teclats)  es pot moure amb la llibertat que demanen a crits els poemes d’en David Castillo.