| |
L’amistat ha endolcit quatre
anys de treball conjunt. El cantautor
Enric Hernàez i l’escriptor
i poeta David Castillo han
unit esforços en aquest disc titulat
No t’oblido ni quan l’aspra
nit s’obre, per musicar un conjunt
de 12 textos que es complementen
amb l’adaptació d’un
poema de Núria Martínez-Vernís
i una versió lliure del Most of the
time de Bob Dylan, un dels referents
que ambdós personatges
tenen en comú.
Al disc anterior va musicar textos
d’un ventall d’autors. En
canvi, aquest cop s’ha concentrat
en un. Per què ha triat David
Castillo?
Perquè és un poeta extraordinari.
A Oh poetas salvajes, vaig
triar gent de fora del meu entorn
i ara volia treballar amb
algú més proper.
Ha deixat d’escriure els seus propis
textos?
No, jo segueixo fent cançons,
però he decidit no publicar els
temes escrits per mi.
En aquest treball hi ha poemes
inèdits. Significa això que en
David Castillo els ha fet expressament
per al seu disc?
Hi ha lletres que sorgeixen de
llargues converses, com A
contracorrent,
que ve d’un dia que |
ens vam trobar a la platja del Bogatell
i li vaig explicar a en David
el que em passava en aquells
moments.
Això és el que es diu jugar amb
avantatge.
Hem treballat colze a colze durant
quatre anys. I si el coneixement
del poeta és important,
ser amic seu és tot un privilegi.
Quan poso música a poemes,
sempre tinc por de trair l’autor,
per això m’agrada jugar sobre
segur.
Per què ha trencat el monopoli
de David Castillo amb un text de
la Núria Martínez-Vernís?
Perquè em vaig enamorar
d’aquest poema menjant un risotto
amb tots dos. I no m’hi
vaig poder resistir.
I la presència de Dylan?
Bob Dylan és un dels molts referents
comuns, com es nota en
cançons com Muntanya russa,
on hem utilitzat aquest tempo
Nashville tan seu. Ideològicament,
en David Castillo i jo compartim
moltes coses... excepte
el futbol; ell és de l’Espanyol i jo
del Barça.
Quan té previst presentar-lo en
societat?
Cap a l’abril, però encara no sé |
el lloc. He assumit la responsabilitat
de portar el disc de
punta a punta del país i, fins i
tot, estic sospesant la possibilitat
de, en segons quines actuacions,
regalar l’àlbum amb el
preu de l’entrada.
El poeta recita alguns dels seus
poemes i vostè en canta uns altres amb una
veu més polida que
la que lluïa fa uns anys. Li surt
així de natural o és fruit d’un
d’aquells miracles d’estudi?
Em trobo molt bé de veu, vaig
poder superar una crisi que
vaig patir i en aquests últims
anys m’he dedicat a treballar la
respiració. Això em dóna més
seguretat i el mateix em passa
amb la guitarra. Ara ja fa quinze
anys que vaig abandonar les
pues.
Definiria aquest No t’oblido ni
quan l’aspra nit s’obre com un
disc conceptual?
És evident que respon a una
idea, a un concepte. I més si
tenim en compte que he tingut
cura fins i tot amb l’ordre de les
cançons. Ara bé, en cap moment
es pot definir com un
àlbum depressiu.■
|
|
