13. LUXE

Era tan bonica
que se’n fotia de la llei
aquella llei
que no se la salta ni un torero
malgrat l'ascensor de l'hotel
i el suborn del mosso d'espases.

Era el pecat fet tendresa
era llum inútil
era luxe.

Era tan bonica
que va esdevenir la meva llei,
jo que fugia de la llei
com el gos fuig del tro.

Era l'errada fascinant
i la sortida del pou
i era el pou
i el seu abisme.

Però era el pecat fet tendresa
era llum inútil
era luxe.

(Enric Hernàez)

14. VEURE COM NEWTON ET SALUDA

Veure com Newton et saluda
cap enrerre,
la mà al cel
mentjant-se una poma al mig del parc.
Burlar el vertigen de la finestra
controlar amb el feeling,
com un vell blues man,
alçada i direcció.
Entre tans Dumbos i massa Peter Pans
entre Ícar i un deprimit Superman
fer un looping a la por.

I fer una foguera de Sant Joan en ple gener.

Camps de tarongers marroquins
dones que saluden brodades amb henna les mans
i mocadors de colors al cap.
Nens mirant enlaire
corrent i rient
et van seguint pels carrers
que sobrevoles a les ciutats.
Llunes més properes
gàrgoles com mai havies vist
deserts encara més infinits
i davant del dubte fer un tirabuixó.

I fer una foguera de Sant Joan en ple gener.

(Enric Hernàez)