13. CARTA

En el fred de l'aeroport el ressó de la teva veu
el regust de la llàgrima, despistada entre la gent
clandestinament amagada

De Rio a Barcelona, aguantada per un cabell
la meva melangia
tants carrers i tanta gent, tanta samba i tant ambient
tanta vida

Vaïs com Deus e volta logo

No, l'oceà no ha apagat, la necessitat de retrobar-te
D'anar a casa teva a dinar, a la tarda al Maracanà
i a la nit a Copacabana

Ja veus que no t'he oblidat, que a la fi t'he enviat les castanyes
tu envia’m cajú i una foto perquè a cops
se m'esborren les imatges

Vaïs com Deus e volta logo

Quan tinguis temps per favor, dues línies costen poc
i m'expliques si la Sílvia s'ha serenat
si el teu vell capità s'ha acostumat a la terra ferma.

I ara t'he de dir adéu, retornar el meu cervell a Barcelona
però sapigues que molts cops entre el tràfec de la ciutat
la teva veu ressona

Vaïs com Deus e volta logo

(Enric Hernàez)