|
11. NO ET QUEDIS AMB MI AQUESTA NIT
La qüestió és acostumar-se al mal temps,
em deies, i jo ho apuntava a la llibreta negra
al costat dels versos,
sexe líquid, univers de licor
al v/bell rostre de Paul Eluard que resseguies
mentre em deies amor marxa,
marxa d’amor al vals suau
que improvises sobre les rajoles de colors.
Sóc jo el que dic que tu vens
quan tot ja és en va?
El gust del bes no té
la inèrcia amarga
que negaves quan m’acostava
al teu llit d’esbarzers.
Podríem intentar tornar
quedar com uns amants clandestins
a la Rambla i perseguir-nos
fins a la pensió d’Escudellers
buscant l’amor nociu
que omplia les venes,
els pulmons,
els nervis
i el cervell
de substància espessa
com un puré putrefacte,
com una droga pesant.
Torna al meu Líban,
et donaré el que no vols
si et quedes aquesta nit a casa.
(David Castillo-Enric Hernàez,
Inèdit) |
|
12. SEGREGACIÓ
Cada vegada que sospires,
cada vegada que et mous,
cada llaç que deslligues,
cada cigarreta que apagues
t'he de mirar.
I tu no em pots veure.
Cada dia diferent,
cada paraula que dius,
cada joc que jugues,
cada nit que et quedes
t'he de mirar.
I tu no em pots veure.
Tu no em pots veure
ni quan estàs amb mi
com no t'adones
cada vegada que et mous,
cada promesa que trenques,
cada somriure que negues,
cada cop que has de fingir.
Tu no em pots veure ni quan em dónes
aquest plaer tan intensament efímer
on vaig de tant en tant.
(David Castillo-Enric Hernàez,
de "Esquena Nua", 2006)
|
|